FUGIDA

Acabava d´arribar-hi. Una ciutat grisa, malmesa pel pas dels anys sense inversions, ancorada en un passat gloriós que s'havia difòs per complet i l'hi havia conferit un caire dantesc.

En girar el cantó de la pensió s'hi va trobar amb el primer. Era un espècimen de punk amb botes militars i malles foradades. La motxilla esgarrada, la cara ullerosa i el cos decrèpit, mostra dels excessos a què havia estat sotmés, elevaven la seua edat real en uns quants anys.

Se li va arrimar fent escarafalls amb els braços escanyolits i cridant una lletania de mots indesxifrables. Certament atordit, potser per la manca de costum, i sense entendre ni pruna va pensar que el seu imam per atraure aquest tipus d'éssers, continuava ben magnetitzat. Tot i ser a un país estranger no havia tardat ni dos minuts a fer el primer amic.

Va recordar els seus anys de dur treball al bar mític de la plaça d'aquell poble de La Ribera; com havia aprés a tractar-los, a fer-se respectar i fins i tot a estimar “la fauna”, com a ell li agradava anomenar aquests éssers deshumanitzats. Tot i que als primers mesos currant gairebé havien aconseguit acabar amb ell, a la fi se n´havia sortit, sense massa secrets: havia forjat el respecte a través de les canyes gratis a canvi de bon comportament, si més no de no molestar els altres clients, a través de les converses il·lògiques i sense cap cronologia que s´allargaven durant hores i hores, a través de les confessions secretes impregnades de fantasia i de tantes i tantes altres coses que poca gent seria capaç de suportar. Simplement havia fet el que cap altra persona feia, tractar-los com a la resta de persones.

Va traure el paquet de tabac i li va oferir una cigarreta; el caos esdevingué instantàniament calma.

Se li dilataren les pupil·les i va esbossar un somriure d'orella a orella. Se li apropà una miqueta més i amb el lànguid braç que li quedava lliure, li va rodejar el coll agafant-lo per un muscle i va intentar fer-li un petó a la galta.

Els amics com aquest són per tota la vida, si entenem la vida com ells l'entenen. Així que les següents vegades que va passar per on jeia el punk va rebre les més diverses consideracions: un trago del beuratge que tinguera entre mans, un dibuixet fet sobre un embolcall de pa, la petició d'una moneda i d'altres fets que el punk entenia com elements propis de l'amistat.

Portava 13 dies de fugida continuada d'una vida que no li agradava i començava a sentir-se de nou en pau amb sí mateix.