dimecres, 4 d’agost del 2010

Benimaclet Mon Amour

A aquest barri, antany poble li dec els millors anys de la meva vida. Les seues nits m´acolliren amb els braços oberts i els seus caus em proporcionaren plaers immensos. Especialment recorde les converses – a voltes intel·ligents, moltes d'altres desficaciades – amb gent de la més diversa índole, que sovintment acabaven al llit d'algun dels implicats.
Com no, el carrer Baró de Sant Petrillo o si filem més prim, el roglet on he passat nits i nits envoltades de bona música, bona beguda i millor fauna: el Vip i el Nou Desig, amb tota la colla de deshumanitzats que havien muntat el seu campament a dins. Tampoc no podia faltar el Glop on sobren les paraules...
No tot és nocturnitat i alevosia al meu estimat barri, que també hi ha vida de dia entre els seus carrers peatonals on la gent se saluda, a la seua plaça, al seu mercat...
Però ara no estem per a aquestos menesters; vull aprofitar aquest post per introduir-vos al magnífic món dels deshumanitzats que cobraran importància a aquest bloc.
Vos contaré, a través de transcripcions de realitat o fantasia, les meues relacions envers aquesta magnífica fauna que decideix com viu o com veu el seu món.
Ens veiem prompte per aquest blog...
P.D. : Gràcies a Mi# per donar-li nom a aquesta fauna a qui tant he estimat i mai havia sabut anomenar i també per apropiar-me del seu Capità Taràntula Zen.